Novedades editoriales para el estudio de la Cultura Escrita

Ir a: Escaparate bibliográfico | Libros

Javier Antón Pelayo: La sociabilitat epistolar de la família Burgués de Girona.

Girona:Cercle d'Estudis Històrics i Socials , Quaderns del Cercle, 2005 - ISBN: 84-934004-1-6.


Presentación:
Javier Antón Pelayo, professor d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, és l’autor del Quadern del Cercle número 21 que edita el Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, amb el patrocini del Patronat Francesc Eximenis de la Diputació de Girona.

Aquest llibre transcriu i analitza 205 cartes, la major part de les quals van ser dirigides al noble gironí Martí de Burgués entre 1799 i 1803. El fons epistolar, que es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Girona, està majoritàriament escrit en castellà. La raó d’això no només es deguda a la procedència de les cartes –moltes de fora del Principat– sinó a què les classes dirigents catalanes van aprendre l’idioma de la monarquia borbònica i la van fer servir com a llengua vehicular (al menys per escrit) i com a element de distinció social en el transcurs de la segona meitat del segle XVIII.

El receptor de les cartes és Martí de Burgués, militar i regidor de l’Ajuntament de Girona, fill d’una noble família originària d’Estanyol, amb interessos a Sant Martí Sescorts, però resident a la casa familiar del carrer de la Força. Entre els 67 corresponsals que li adrecen cartes destaquen l’advocat Josep de la Valette, el conseller de guerra Antonio Luis Real, el corregidor de Girona Francisco de Taranco, el pedagog afrancesat Francisco de Amorós, el canonge de Tarragona Fèlix Amat, el metge de Sa Majestat Josep de Masdevall i, sobretot, el jove enamorat Enrique O’Donnell, aleshores capità, aviat un heroi de la Guerra del Francès, distingit amb el títol de comte de La Bisbal i protagonista de primer ordre durant el Trienni Liberal (1820-1823).

El corpus epistolar de Martí de Burgués també reflecteix perfectament les exigències informatives, educatives i afectives dels parents i amics. En cada missiva arribava una recapitulació dels esdeveniments escaiguts des de la darrera: es feia un butlletí sanitari; s’anunciaven les morts, els naixements i els matrimonis; es felicitaven els aniversaris, els sants, les pasqües i el cap d’any; s’informava sobre el temps i l’estat dels camins; es demanaven recomanacions, llibres, tabac o aliments; es realitzava una crònica dels fets facinerosos que havia patit el poble o la comarca i es relatava multitud d’anècdotes sobre els nens.

Entre els temes que sobresurten en aquest epistolari destaquen el casament de la neboda Ignàsia de Burgués amb Enrique O’Donnell; els esdeveniments de la Guerra de les Taronges, el conflicte que enfrontà Espanya i Portugal el 1801; les desventures del nebot Benet de Burgués, guàrdia marina destinat amb l’armada espanyola al port francès de Brest; la vida dissoluta a Madrid del nebot Pere de Pastors, cadet de les Reials Guàrdies Espanyoles; o l’epidèmia de febre groga de Cadis, entre molts altres.

Amb aquestes cartes sentim les veus de destacades personalitats i d’anònims individus de finals del segle XVIII i principis del XIX. La vida quotidiana, els sentiments i la mentalitat de les classes dirigents gironines i catalanes queden al descobert, a l’abast dels lectors actuals

Ir a: Escaparate bibliográfico | Libros